Biografia | |
---|---|
Naixement | Mary Jane Grant 23 de novembre 1805 Kingston (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
Mort | 14 de maig de 1881 Paddington, London, England |
Sepultura | cementiri catòlic de Santa Maria |
Dades personals | |
Ciutadania | Britànica |
Grup ètnic | Afroamericans |
Activitat | |
Camp de treball | Infermer |
Ocupació | infermera, escriptora, autobiògrafa, sanador tradicional |
Família | |
Cònjuge | Edwin Horatio Hamilton Seacole (en) |
Mary Jane Seacole, també coneguda com Mary Jane Grant,[1][2](23 de novembre de 1805-14 de maig de 1881)[3] va ser una infermera britànica-jamaicana, cuidadora i empresària,[4][5][6] que va establir l'Hotel britànic (British Hotel) darrere de les línies durant la Guerra de Crimea. Allà proporcionà suport i cures als soldats ferits al camp de batalla.[2] [4][5][7] Hereva de la medicina tradicional jamaicana i d'Àfrica Occidental, Seacole va mostrar "compassió, habilitats i valentia mentre que cuidava els soldats durant la Guerra de Crimea, a través de l'ús de remeis amb plantes medicinals”.[4] [8]
Guardonada pòstumament amb l'Orde del Mèrit jamaicà el 1991, el 2004, va ser votada la millor britànica negra.[9]
Mary Seacole va aprendre infermeria de manera autodidàctica, posant en pràctica els coneixements de medicina tradicional d’arrel africana, transmesos per la seva mare. Les escoles d'infermeria a Gran Bretanya no es van establir fins després de la guerra de Crimea. La primera va ser la Nightingale Training School el 1860 a l'Hospital de St Thomas a Londres.[4] Probablement Mary Seacole pot ser considerada la primera infermera practicant.[10][11]
A l'esclat de la Guerra de Crimea, Seacole va sol·licitar a l'Oficina de Guerra (War Office) ser inclosa entre el contingent d'infermeria, però va ser rebutjada,[12] de manera que hi anà amb els seus propis recursos i va establir el seu hotel, un petit hospital on va atendre i alimentar als ferits en el camp de batalla. Es va fer popular entre el personal militar, que va recaptar diners per a ella quan es va enfrontar a la misèria després de la guerra.
El 1857 va tenir lloc una gala de quatre dies a la vora del Tàmesi, per honorar a Mary Seacole. Van assistir-hi unes 80.000 persones, inclosos veterans i les seves famílies, així com la reialesa.
Després de la seva mort va caure en l’oblit durant gairebé un segle, per posteriorment ser reconeguda per les fites que va aconseguir com a dona.[13][14] La seva autobiografia, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (1857), és una de les primeres autobiografies d'una dona mestissa, tot i que l'exactitud d’alguns aspectes que exposa han estat qüestionats pels actuals partidaris de Florence Nightingale. La construcció d'una estàtua d'ella a St Thomas' Hospital de Londres, el 30 de juny de 2016, descrivint-la com a infermera pionera,[15] ha generat controvèrsia i oposició entre els partidaris de Nightingale, com Lynn McDonald, i altres que investiguen el període.[16][17][18][19]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search