Mary Seacole

Infotaula de personaMary Seacole
Biografia
NaixementMary Jane Grant
23 de novembre 1805
Kingston (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 de maig de 1881
Paddington, London, England
Sepulturacementiri catòlic de Santa Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaBritànica
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInfermer Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinfermera, escriptora, autobiògrafa, sanador tradicional Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdwin Horatio Hamilton Seacole (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 92769 Find a Grave: 9068802 Project Gutenberg: 25634 Modifica el valor a Wikidata

Mary Jane Seacole, també coneguda com Mary Jane Grant,[1][2](23 de novembre de 1805-14 de maig de 1881)[3] va ser una infermera britànica-jamaicana, cuidadora i empresària,[4][5][6] que va establir l'Hotel britànic (British Hotel) darrere de les línies durant la Guerra de Crimea. Allà proporcionà suport i cures als soldats ferits al camp de batalla.[2] [4][5][7] Hereva de la medicina tradicional jamaicana i d'Àfrica Occidental, Seacole va mostrar "compassió, habilitats i valentia mentre que cuidava els soldats durant la Guerra de Crimea, a través de l'ús de remeis amb plantes medicinals”.[4] [8]

Guardonada pòstumament amb l'Orde del Mèrit jamaicà el 1991, el 2004, va ser votada la millor britànica negra.[9]

Mary Seacole va aprendre infermeria de manera autodidàctica, posant en pràctica els coneixements de medicina tradicional d’arrel africana, transmesos per la seva mare. Les escoles d'infermeria a Gran Bretanya no es van establir fins després de la guerra de Crimea. La primera va ser la Nightingale Training School el 1860 a l'Hospital de St Thomas a Londres.[4] Probablement Mary Seacole pot ser considerada la primera infermera practicant.[10][11]

A l'esclat de la Guerra de Crimea, Seacole va sol·licitar a l'Oficina de Guerra (War Office) ser inclosa entre el contingent d'infermeria, però va ser rebutjada,[12] de manera que hi anà amb els seus propis recursos i va establir el seu hotel, un petit hospital on va atendre i alimentar als ferits en el camp de batalla. Es va fer popular entre el personal militar, que va recaptar diners per a ella quan es va enfrontar a la misèria després de la guerra.

El 1857 va tenir lloc una gala de quatre dies a la vora del Tàmesi, per honorar a Mary Seacole. Van assistir-hi unes 80.000 persones, inclosos veterans i les seves famílies, així com la reialesa.

Després de la seva mort va caure en l’oblit durant gairebé un segle, per posteriorment ser reconeguda per les fites que va aconseguir com a dona.[13][14] La seva autobiografia, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (1857), és una de les primeres autobiografies d'una dona mestissa, tot i que l'exactitud d’alguns aspectes que exposa han estat qüestionats pels actuals partidaris de Florence Nightingale. La construcció d'una estàtua d'ella a St Thomas' Hospital de Londres, el 30 de juny de 2016, descrivint-la com a infermera pionera,[15] ha generat controvèrsia i oposició entre els partidaris de Nightingale, com Lynn McDonald, i altres que investiguen el període.[16][17][18][19]

  1. "Mixed Historical Figures". MixedFolks. 2003. Archived from the original on 4 November 2001. Retrieved 30 March 2008.
  2. 2,0 2,1 Elizabeth Anionwu (2006). "About Mary Seacole". Thames Valley University. Archived from the original on 27 April 2017. Retrieved 30 March 2008.
  3. Palmer, Alan. "Seacole [née Grant], Mary Jane". Oxford Dictionary of National Biography (online ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/41194.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Anionwu E.N. (2012) Mary Seacole: nursing care in many lands. British Journal of Healthcare Assistants 6(5), 244–248.
  5. 5,0 5,1 Robinson J. (2005) Mary Seacole: The Charismatic Black Nurse Who Became a Heroine of the Crimea.
  6. Clinton Black, History of Jamaica (London: 1975), p. 176.
  7. Rappaport, Helen. "Mary Seacole: Creole Doctress, Nurse and Healer". helenrappaport.com. Retrieved 30 August 2020.
  8. P.R. Messmer & Y. Parchment, Mary Grant Seacole: the first nurse practitioner, National Library of Medicine, 1998 Jan;2(1):47-51.
  9. "Nurse named greatest Black Briton". BBC News. 10 February 2004.
  10. P.R. Messmer & Y. Parchment, Mary Grant Seacole: the first nurse practitioner, Clinical excellence for nurse practitioners : the international journal of NPACE (1998 Jan;2(1):47-51).
  11. Bonnie McKay Harmer, Silenced in history: A historical study of Mary Seacole (2010).
  12. Seacole, Mary (1857). "Chapter VIII". Wonderful Adventures of Mrs Seacole in Many Lands. London: James Blackwood. pp. 73-81. ISBN 978-0140439021.
  13. Jule Gardner (2000). Who's Who in British History. Collins & Brown. p. 715.
  14. Mary Seacole (1857). "VIII and Chapter IX". Wonderful Adventures of Mrs Seacole in Many Lands. London: James Blackwood. pp. 73-91.
  15. Anionwu, Elizabeth. "Mary Seacole Memorial Statue Appeal: Keep Mary's Courage and Compassion Alive" (PDF). Archived from the original (PDF) on 19 November 2012. Retrieved 10 January 2013.
  16. Macdonald, Lynn. "Florence Nightingale and Mary Seacole: Nursing's Bitter Rivalry". Retrieved 30 August 2020.
  17. Macdonald, Lynn. "Mary Seacole was kind and generous, but was no 'pioneer nurse'". The Guardian. Retrieved 30 August 2020.
  18. Lynn McDonald (8 June 2012). Comment is free: Statue of Mary Seacole will do Florence Nightingale a disservice. The Guardian.
  19. Natasha McEnroe (3 September 2012). Beyond the Rivalry: Florence Nightingale and Mary Seacole. History Today

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search